Cuina Murera

La cuina murera és considera la cuina mallorquina tradicional. És una cuina d'interior amb productes de la seva horta i la influència albuferenca

Es costum assaonar les carns del peixos i les aus acompanyats per els arrossos, les verdures cultivades o salvatges, els créixens i els assaboraments picants. També s'ha anat incorporant a la resta de menjars i embotits com si fos ja un distintiu, una manera de cuinar a la murera, però de tot això sols queda la presencia dels assaonaments i sobre tot de les anguiles, fetes de moltes maneres: frites amb salsa de tomatiga, aufegades, guisades amb fi-deus o arros, amb verdura cuites al forn, com si fos peix a la mallorquina, o com són més conegudes, amb panades acompanyades de verdures, això és la popular espinagada. Tot això és sens dubte lo més particular de la nostra cuina.

La reposteria gaudeix de tot un rosari de pastes típiques. Així podem destacar: els bunyols de patata o de vent per les Verges, Tots Sants i Fira de Tardor; panellets i rosaris per la festivitat de Tots Sants; coques de torró i torrons variats juntament amb el tambor d'ametlla i amargs per Nadal i Cap d'Any; coques dolces amb sobrassada per Sant Antoni Abat, així com coques amb peix i espinagades d'anguila, mussola o llom amb col. Els darrers dies de Carnaval compareixen amb ensaimades amb tallades de sobrassada i carabassat i amb les coques bambes planes amb tallades de sobrassada i codonyat. Fa temps també es feina la coca raïssona, feta amb raïssons de les matances.

Pasqua de Resurrecció, ens duu les panades dolçes o salades, robiols i crespells; i Sant Jaume posa dins el calendari les seves coques bambes rodones, que juntament amb els quartos, gatons i ensaimades llises, són les pastes més apreciades a l'estiu, per acompanyar el típic gelat d'ametla o l'aigua amb neu.
Capítol a part per ésser el dolç més típic de Mallorca i dels murers, és l'ensaimada que acompanya a l'hivern i l'estiu.